Amb el nom del Negre de la Ribaes conegué una figura de fusta de mida natural, que va ser molt amosa entre els menuts, que, que d'altra banda, se'n sentien espantats, lleig com era. Cap a 1860, aquesta escultura, que representa un negre africà guarnit amb la indumentaria típìca, procedent d'un vaixell del segle XVI O XVII, del qual devia ser el mascaró de proa, va estar damunt la porta d'un boter del passeig Nacional de la Barceloneta - un tal Benjoch. Des d'aquest establiment la figura va ser trasllalada a la botiga d'un altre boter, parent d'en Benjoch, al passeig del cementiri del barri veí de Sant Martí, i, d'aquí, a final de 1887, passà a la casa número 8 del carrer de Castillejos, on hi havia una botiga de vins regentada per un comerciant de nom Pallarols o Payols.
El 1900, en Pallarols va vendre l'estàtua a Josep Morags, que, després d'instal-lar al taller de maquinàriaque tenia vora la botiga de vins, la posà a casa seva, al barri del Carmel, per durla finalment en un taller del passatge Cabrinetty, de Sant Marti, del qual eren propietaris uns seus nebots, els germans Pla, que en feren donació al Museu Naval de Barcelona. A la paròdia L'africana, el cèlebre Frederic Soler i Hubert (1839-1895) (Pitarra), compara així l'esgarrifosa casa d'aquesta negr escultura amb la fogós Nelusco, contraritat pels amors Selika i Vasco de Gama:
La furor del xato arriba
a tal punt que vos ho marco
ja que'l ferho n'ingú'm priva;
sembla'l Negre de la Riba
tret de la proa d'un barco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario